hoy
a partir de hoy voy a empezar a verificar/desmentir los tópicos…
a partir de hoy voy a empezar a verificar/desmentir los tópicos…
Hola!
Ya he terminado con Alicia a través del Espejo…
…ahora me trae de cabeza otro tema…
Como algunos ya sabréis, me han concedido una beca de Bellas Artes para ir 6 meses a Sao Paulo.
He pensado que sería divertido intentar comprobar si los tópicos sobre los brasileños son ciertos o falsos, por eso hoy empieza esta búsqueda de tópicos que, una vez en Sao Paulo, corroboraré como ciertos o falsos.
Estaré encantada de que enviéis topicazos!
TOP 1: todos los brasileños son guapos
TOP 2 (por Anna Adserà Quesada): todos los brasileños están bien dotados sexualmente
TOP 3 (por Anna Adserà Quesada): todos los brasileños bailan samba todo el día
TOP 4 (por Vicente Pesudo): en Brasil hay niños que viven en la calle
TOP 5 (por Vicente Pesudo): Brasil es inseguro
TOP 6 (por Aureli Mora Sanvisens): todas las brasileñas van a la playa en tanga
TOP 7 (por Jorjote): el Amazonas está lleno de mosquitos asesinos, arañas asesinas, serpientes asesinas, cocodrilos asesinos, pirañas asesinas e incluso delfines malos asesinos
TOP 8 (por Jorjote): todos los brasileños bailan con una maraca en cada mano
TOP 9: es fácil y rápido aprender a hablar portugués de Brasil
TOP 10: las brasileñas tienen un trasero prodigioso
TOP 11: en Brasil TODO es más barato (que en España)
TOP 12: el ritmo de la vida es más lento y calmado
TOP 13: en invierno NO hace frio
TOP 14: en España NO se conoce la gran competitividad del programa público universitario brasileño
TOP 15: Sao Paulo es una megaciudad muy muy ruidosa
TOP 16: la diferencia entre ricos y pobres es demencial
TOP 17: la arquitectura brasileña es espectacular y muy bien acogida por la crítica internacional
TOP 18: las distancias a recorrer son como el país, muy grandes
TOP 19: en Sao Paulo todo el mundo va en coche
TOP 20: hay mucha cultura norteamericana
TOP 21: los hombres se enamoran cada dia de una mujer distinta
TOP 22: consideran que es mejor que las mujeres lleven tanga (fio dental) a que no llenven nada, creen que es más erótico e insinuador
TOP 23: van a la playa a ligar
TOP 24: las modelos represetan físicamnete a la mayoría brasileña
TOP 25: la mano de obra es muy barata
TOP 26: como herederos de la cultura latina, intentan timar a todo estrangero
Hoy, 02 de Agosto, doy por finalizadala lista de topicazos brasileiros. 26 son los años que cumpliré aqui, en Sao Paulo.
A partir de mañana, se abre otro apartado…verificar o desmentir los tópicos…
ALICE FEIK
Barcelona
La història de l’art modern, des de finals del segle XIX fins la dècada de 1960, vindria a ser la història de l’agonia de l’embolcall material de l’obra d’art: desaparició del marc en l’objecte pintat, del pedestal en l’escultura. L’obra, progressivament, s’ha anat situant a ras de terra, on estan els objectes del món real. No era una degradació, si no que fins i tot anava adquirint estatus artístic gràcies al seu propi entorn, a que romania insertat en aquell altre marc ampliat, l’espai particular del museu o de la galeria.
Però la crisi i l’agonia del museu, considerat un anacronisme alientant i autoritari, va ser durament denunciada amb alegre insistència durant el maig del 68, tot i que no només va ser aquesta sublevació la que va denunciar als museus, sinó que des de moltes altres instàncies, algunes provinents del seu propi si, també es queixaben de la insatisfacció més conscient, les posicions contraculturals van estar acompanyades de recriminacions contra el mercat de l’art, de l’afany de fer carrera dels artistes, de l’oportunisme dels crítics, l’especulació de tants marxants i col·leccionistes i la inanitat dels ensenyaments de les belles arts. Però la mort del museu ja es va iniciar a finals del segle XIX, quan Cézanne va dir que “s’havia de cremar, i no, els museus”, ja que els artistes no podien desembaraçar-se dels museus, ja que era la raó de la seva existència.
El canadenc Duncan Cameron -conservador del Brooklyn Museum i assessor de nombroses experiències innovadores als EE.UU i Canadà- va ser un dels participants del debat ideològic sobre el museu durant la dècada dels 70, des d’on es reclamava la fi de la idea de museu com un temple i la seva conversió en un forum de discussió i crítica, van decidir que els museus ja no es portaven, la paraula museu s’havia tornat inacceptable. El museu no pot seguir tancat en si mateix, en les seves tasques tradicionals de conservació i investigació d’un patrimoni, per molt ric que aquest sigui, doncs els grans fets del passat no signifiquen res per al comú dels mortals, mentre no siguin exposats en relació real del que passa avui en dia.
Dins d’aquest marc de revolta insurecte contra el món del museu s’enmarca la notícia d’un ús completament nou per a l’actual Museu d’Art Contemporani de BArcelona, el MACBA. A causa de les retallades econòmiques en aquesta primera legislatura del govern de Mas, la cultura n’ha patit les conseqüències d’una manera estrepitosa, dura i sobtada, ja que el MACBA, canviarà radicalment d’ús transformant-se en un gran gimnàs (el més gran del gòtic).
El projecte es durà a terme d’una manera tranquila, sense canvis en l’estructura de l’edifici ni en les particions interiors, l’obra més gran serà la construcció de la piscina cilmatitzada en la sala més gran del museu, en la segona planta. Aquest canvi ha generat moltes queixes i malestar entre el sector cultural de la ciutat i del món de l’art internacional, però el museu no ha pogut fer front a les retallades i la solució ofertada per una gran empresa de Barcelona ha estat la millor opció.
Cal recordar però, que l’orígen de la paraula museu és museion, és a dir, lloc protegit per les Muses, elles ho saben tot, només elles poden bufar a l’oida dels homes el seu domini total sobre llocs, noms, fets, coses, elles són les que posen ordre al caos dels coneixements. Aquest discurs ha quedat completament obsolet, ja que actualment un museu ha esdevingut un lloc de coneixement, discussió i educació, i el MACBA no és més que el primer gran dinosaure que cau, fent públic el seu arxiu i privatitzant les instal·lacions, un acontradicció que genera preguntes i moltes controversies.
El hall del MACBA serÀ un espai per practicar spinning i la rampa serà un pista per córrer
– No te quedes ahí charlotenado contigo misma -recriminó Zanco panco, mirándola por primera vez-; dime más bien tu nombre y profesión.
– Mi nombre es Alicia, pero…
– ¡Vaya nombre más estupido! -interrumpió Zanco Panco com impaciencia-. ¿qué es lo que quiere decir?
-¿Es que acaso un nombre tiene que significar necesariamente algo? -preguntó Alicia, nada convencida.
perro griego tomando el sol
una cosa imposible: que dice usted?
que los nombres no signifiquen nada
«Por la manera que tiene de hablar no sé si decir que es un caballo bronco o un gallo», pensó Alicia. Y una vocecita extremadamente ligera le dijo, muy cerca, al oído: -Podrías, si quisieras, hacer un chiste con eso, algo así como «al caballo le ha salido un gallo».
Entonces, otra voz muy suave dijo en la lejanía: -Ya sabéis, habrá que ponerle una etiqueta que diga «Frágil, niña dentro; con cuidado».
cúpula del Panteon, Roma
una cosa imposible: que vayas al Panteon, llueva, y te puedas poner justo debajo del ojo y mojarte mucho!
-¿Eres una niña o una peonza? -dijo la Oveja mientras se armaba con otro par de agujas-. Vas a marearme si sigues dando tantas vueltas por ahí. – Pero ya antes de terminar de hablar estaba tejiendo con catorce pares de agujas a la vez, y Alicia no pudo controlar su curiosidad y su asombro.
Sabina rient-se en un concert a Barcelona
Una cosa impossible…saber si els nens són «peonzas» i si les dones que cusen són «puercoespines»
«De nada le valdrá insistir -dijo Alicia, mirando a la casa como si ésta estuviese discutiendo con ella-. Desde luego que no pienso volver allá dentro ahora, porque sé que si lo hiciera tendría que cruzar el espejo…volver de nuevo al otro cuarto y…¡ahí se acabarían mis aventuras!»
retrato de Jorge emulando al joven Truman Capote
Una cosa imposible…volver de la Casa del Espejo
-replicó la Reina-. Lo que es aqui, como ves, hace falta correr todo cuanto una pueda para permanecer en el mismo sitio. Si se quiere llegar a otra parte hay que correr por lo menos dos veces más rápido.
Realmente imposible: mantenerse en un mismo lugar corriendo a doble velocidad.
(hay que ver con qué alegría te reciben en Granada…)
NOTA* no he podido colgar la web…problemas con linux, desconocía por completo la imposibilidad que tiene para reconocer acentos, guiones, guiones bajos, espacios…